Fa molts i molts anys, a l’antiga Grècia va néixer un nen que anys més tard conduiria el seu país cap a la victòria, aquest nen es deia Rom. Rom ben aviat va deixar clara la seva astúcia i força, un dia en que la seva pobra família no tenia menjar, va tenir la brillant idea de deixar anar un bou pels carrers de la ciutat i enmig d’aquell escàndol va agafar el necessari per que la seva família pogués menjar. Tots li van estar molt agraïts. Un dia un ric va trucar a la porta de casa seva i li va oferir al pare de Rom un treball que va permetre que Rom pogués anar a l’escola, que en aquells temps era tot un privilegi. D’aquesta manera Rom va anar adquirint nous coneixements i es va fer cada vegada mes llest, fins que un dia, uns soldats van trucar a la porta i van arrestar els seu pare per un delicte que ell no havia comés, se l’havia acusat de calar foc a la casa d’un comerciant molt influent a la ciutat. Així que la seva família va haver de fer tots els possibles per viure sense els diners que els donava el pare del Rom. El Rom va treballar de fuster una temporada fins que la seva mare va conèixer un soldat i al cap de poc temps es va casar amb ell. D’aquesta manera Rom va poder tornar a l’escola fins que quan va complir els divuit anys i es va haver d’allistar a l’exèrcit per lluitar contra els perses, que en aquells moment estaven lluitant a mort contra els grecs. En aquella batalla ja havia mort molta gent, FEIA 5 ANYS QUE LLUITAVEN !!! però cap dels dos volia cedir. Rom va estar lluitant molts anys fins que el van nombrar general per la seva fidelitat. Ell ja portava molts anys al camp de batalla i coneixia totes les estratègies dels perses. Així va poder idear la seva estratègia d’atac, que consistia en enviar un terç de les tropes al campament dels perses i amagar els altres dos terços de l’exèrcit al voltant de campament, llavors quan els perses veiessin que eren superioritat numèrica i els anessin a atacar sortirien els dos terços restants i mentre estiguessin desorientats, guanyar-los. I al cap de tres dies van dur a terme la brillant estratègia i tot va funcionar correctament, quan els perses van sortir a atacar, la resta de l’exèrcit grec els va atacar i al cap de vint dies, els grecs havien vençut. Tots van tornar a casa plens d’alegria perquè havien guanyat aquella batalla, però encara hi havia moltes colònies perses disperses pel món i Rom va decidir que farien fora els perses d’Egipte. Van tardar 6 mesos a reunir un exercit com el que tenien anteriorment, llavors va embarcar tots els soldats en vaixells i van partir cap a Egipte. Varen tardar 3 mesos a arribar i en aquell precís moment van començar a construir el seu campament, que no tenia res d’envejar als que construïen els romans, al dia següent un missatger va anar a declarar la guerra als perses, i per increïble que sigui els grecs va lluitar tan valerosament, que al cap de 4 mesos, ja havien derrotat els perses d’aquella zona, i com que Rom tenia molt von cor va alliberar totes les persones que els perses havien esclavitzat i els van dir que seguissin la cultura grega. Rom ja tenia 34 anys quan va tornar a Grècia, allà va conèixer Elisabet i en aquell moment va saber que el seu destí era casar-se amb ella. Al cap d’un temps es van casar i van tindre un fill, al que li van dir Ramses. Ramses era igual que el seu pare, era fort i astut. Al cap d’un temps Rom va tornar al seu lloc a l’exèrcit. Durant molt temps no van tenir cap ocupació fixa perquè els perses ja s’havien donat per vençuts, però el que Rom no sabia era que el seu propi fill estava conspirant contra ell per matar-lo i aconseguir el seu lloc a l’exèrcit. Ramses va assassinar el seu pare una nit i tot va anar tal com ell havia calculat, encara que dies més tard va començar a tenir remordiments, i un dia que es va quedar dormit a l’església va començar a murmurar dèbilment, vaig ser jo, vaig ser jo, fins que es van adonar del que deia i el van condemnar a passar la resta de la seva vida tancat a la presó i encara que li sembles molt cruel sabia que era just. El seu lloc a l’exèrcit el va agafar Romul, que va conduir els seu poderós exercit a la victòria 5 vegades i d’aquesta manera els grecs van anar guanyant molt poder fins que un dia es van adonar de que ells eren els propietaris de tots els territoris que es coneixien en aquells temps.
|
